Ihre Browserversion ist veraltet. Wir empfehlen, Ihren Browser auf die neueste Version zu aktualisieren.

Kühe in VadresKühe in Vadres

Getgas dad alps da Trin per romontsch

Getgas da TRIN

ord „Mythologische Landeskunde von Graubünden“ da Amold Büchli

 

Il spieghel dil pader

Si Raschaglius sto esser vegniu engulau ina stad pischada. Ils purs da Trin savevan buca tgei gir da quei. Lu ha enzatgi fatg la proposta: „Mei giu Tumein! Leu stat in pader; quel stueis dumandar. El sa segir gidar vus!“ Els ein pia i giu Tumein tiel pader. Lez ha schau vegnir els en casa ed ha getg: „Mo sche sesi giu. Vus stueis mirar en quei spieghel, mo astgeis gir buc in plaid.“

Il pader arva in cudisch, envida duas candeilas e gi lu mo da bass in per plaids. Ils dus umens miran e miran el spieghel e gin buc in plaid. Tuttenina vesan els il tschaler da Raschaglius. Suenter in pign mument vesan els in um, in pur. Quel s'avischina al tschaler, arva igl esch-tschaler cun ina clav fatga sez e va viaden el tschaler. Cuort temps suenter sesarva igl esch-tschaler e silla sava stat quei pur puspei cun in terment sac sin schuiala. El mument ch'il pur vegn or dad esch cloma in pur da Trin: „0, quei ei gie miu....!“

Pli lunsch vegn el buca. Il tschaler el spieghel ei svanius ed els san ussa buca tgi ch'ei il lader. „Ussa sai jeu era buca pli gidar vus“, gi il pader, „uss ei tut finiu“. Turnond a casa gi in dils purs a quel che veva tschintschau avon il spieghel: „Sche ti vesses teniu tia bucca, lu savessen nus ussa tgi ch'ei stau, ti sgnaff.“

                                                                                                                 Nina Riesch

 

La muostga dubiusa

Ina gada ei miu bab ius da gi cun in camerat dalla medema vegliadetgna mo buca dallas medemas ideas, encunter Porclis. Tuttenina gi iI camerat al bab, ch'el sappi far che la pli biala vacca si Raschaglius mondi alla malura. Il bab ha getg: „Quei sas ti buca far!“ E lu ha tschel getg: „Bein!“ El schaigi cheu sin quella garvera en dies. Mo il bab stoppi empermetter ad el da buca tuccar en el entochen ch'el levi si da sesez. Il bab ha empermess quei ed ha teniu plaid per mirar sche quei seigi la verdad ni buca. Pia ei il camerat schischius en dies e lu ei ina muostga vegnida ord sia bucca ed ei sgulada ensi encunter Raschaglius.

Suenter in'uriala ei la muostga sgulada anavos e turnada a quei mat puspei da bucc'en ed ella gula. Il bab veva buca tuccau en il mat. Suenter in mument ei quei mat puspei levaus en pei. Quella muostga seigi stada si'olma. L'auter gi ei vegnida la nova che la pli biala vacca seigi ruclada si Raschaglius - davos il Crap da Flem. Pli tard ei il bab staus biars onns sez ad alp. Cura ch'el vesev'ina muostga dubiusa ha el adina getg: „Deus pertgiri miu muvel!“ E sch'ins metta il muvel els mauns da Deus ha il schliet negina pussonza sur el.

 

                                                                                       Nina Riesch

 

La muostga ord la bucca

Ina gada ei miu bab ius cun siu camerat ch'era circa medemn vegls - els eran aunc fetg giuvens - duront il gi a spass encunter Porclis. Cheu ha il camerat getg al bab ch'el sappi far che la megliera vacca si Raschaglius mondi alla malura. Il bab ha rispundiu: „Quei sas ti buca far!“ Sinaquei ha tschel getg: „Bein, jeu schaiel cheu en quell garvera en dies. Ti stos denton empermetter da buca tuccar en mei!“ Il bab ha empermess quei e naturalmein e teniu l'empermischun, pertgei el leva mirar sche quei seigi ver ni buca. Pia ei il camerat scheschius en dies e lu ei ina muostga vegnida ad el ord bucca e sgulada encunter Raschaglius. Suenter in'ura ei la muostga puspei turnada e sgulada al mat da bucc'en. Il bab veva buca tuccau en siu camerat e lez ei puspei levaus en pei.

L'auter gi ei la nova vegnida da Raschaglius che la megliera vacca seigi ruclada. Pli tard cu bab era sez paster si d'alp e vesev'ina muostga dubiusa ha el adina getg: „Deus pertgiri, Deus pertgiri nossa biestga!“ Sch'ins ei sut protecziun da Niessegner ha il nausch negina pussonza sur la biestga. Il bab ei staus 38 onns ad alp. Jeu sun staus 28 onns paster sin ina da nossas alps e jeu hai adina saviu ordavon cu ina mugia rocli. Sch'ina muostga dubiusa sgulava il gi avon a mi entuorn il tgau duront far marenda, hai jeu saviu gi cun gronda segirtad ch’jeu perdi ina mugia.

                                                                                       Hans Riesch

 

Il lader da pischada

L'alp Mora ha quater stavels. Il tschaler da caschiel ei el Muletg, el stavel amiez. Da mesa stad ha ei dau ina gada neiv. EI tschaler eis ei vegniu rut en ed ei muncava pischada. Caschiel fuss staus meins custeivels. Ins ha viu ils fastitgs che menavan tiel tschaler mo negins che menavan naven. Uss han ils pasters buca saviu tgi quei havess saviu esser. Sinaquei ha il Cussegl cormmunal manegiau che treis dil Cussegl stoppien ir giu Tumein ni Cuera tier in pader caputschin. Quel sappi forsa gidar a sclarir il fatg. Lez ha getg ch'el sappi far quei, mo els stoppien empermetter da gir buc in solit sun. Aschia ha il pader menau els en ina stiva stgira e getg ch'els sappien mirar en quei spieghel che pendi vid la preit. Els astgien denton gir buc in plaid schiglioc seigi tut finiu. Uss han els stuiu spitgar bunamein in entir'ura e tuttenina ei il spieghel vegnius clars. Els han viu l'entira Alp Mora el spieghel. Igl esch-tschaler ei s'aviarts ed in um cun ina catla plein pischada vegn anavos ord il tschaler. Il lader ei numnadamein ius anavos en ses fastitgs sco ch'el era vegnius. Uss ha in dil Cussegl buca pudiu tener la bucca ed ha getg: „Mirei cheu!“ En quei mument ei il spieghel vegnius stgirs e tut ei vargau. „Ti eis in sgnaf“, gi in dils auters. Dapi lu.porta quel e tut ses affons quei num. Quella schlatteina dat ei denton buca pli. Il pader ei sinaquei vegnius ed ha sevilau cun els. Quei vessi saviu custar la veta ad el. Il Cussegl denton ha, tenor il maletg el spieghel, sminau tgi che savessi esser staus il lader. Ins ha denton mai saviu mussar si sia cuolpa.

                                                                                                        Hans Riesch

 

Engirau cul tratsch els calzers

Trin e Flem han sescagnau per ina part dall'alp Bargis, per la pastira Tschanonca ed ils praus Plenggis. Ei ha dau in'uatga e da quell'occasiun ha in umet da Trin engirau: „Jeu stun sin tratsch da Trin!“ El veva getg la verdad, pertgei el veva mess en ses calzers tratsch da siu iert a Trin. Dapi lu s'audan quellas parts dall'alp era alla vischnaunca da Trin.

                                                                                       Jeremias Caprez

 

 

 Getga raquintada da Gubert Caprez da Digg

 

Il spert ella fontauna

In gi ha in signun stuiu ir si d'alp per caschar. Zatgei pli tard ei ina dunna vegnida si d'alp cun in canaster ed ei puspei turnada engiu. L'auter gi eis ella puspei vegnida ed ha puspei engulau pischada. Quei ha ella fatg in entir temps. La pischada engulada zuppava ella en ina pintga fontauna. Suenter haver traplau la dunna sco ladra dalla pischada han ins stuiu dar in castitg ad ella. La dunna ei lu morta e sco castitg ha ella stuiu star per perpeten sco spert ella fontauna.

Ins vesa aunc oz, sch'ins va a Bargis a spass, el grep la figura dalla dunna cun in canaster enta maun.

                                                                               Gubert Caprez, Trin-Digg 1995