Davart las alps da Trin tochen 1947, Hans Erni

Las alps

Paterlada davart las alps grischunas en general e las alps de Trin en special

Da Hans Erni

Survesta

Dus plaids sur las alps grischunas

Las alps de Trin:

En general

Davart il rumir

Il schuar

Drenadis

Meglieras jarvas

Acquaducts

Vias ded alp

Tegias e tschalers

Nuegls ded alp

Rempars a Bargis

Gudiment del las alps

Plan dellas Iavurs e dellas eventualas midadas

Dus plaids sur las alps grischunas

Las alps ein sper ils uauls la principala rihezia de nossas vischnauncas; mo ellas ein era lur luschezia, ch’ei exprimida en tontas poesias e canzuns de tuts lungatgs. La populaziun ei aschi attaschada a sias alps, che venditas speculativas de territori e dretgs ded alp ein oz strusch pusseivlas. Ins sa perquei encurir cun la latiarna las vischnauncas, che vendan in’alp, era sch’ellas possedan alps en surabundonza. Igl ei buc adina stau aschia el Grischun. Biaras vischnauncas han neginas u paucas alps sin lur intschess. En la Foppa han per ex. Glion, Luven, Flond, Castrisch, Sevgein, Sagogn, Schluein, Strada e Schnaus neginas alps sin lur territori. Igl ei perquei capeivel, ch’ellas han gia el temps miez empruau d’acquistar alps u dretgs ded alp sin territori d’autras vischnauncas. E nua che las vischnauncas han giu negina fortuna en la tscherca d’alps, han singuls privats u corporaziuns capiu d’acquistar alps u dretgs ded alp sin territori jester. Da cheu derivan las complicadas relaziuns de possess, de dretgs e servituts de tontas alps grischunas. Dellas endisch alps de Beiva appartegnan per ex. diesch a privats e mo ina alla vischnaunca. Sin territori de Tain sesanflan l’Alp vedra de Surava, l’Alp d’Alvaschein e l’Alp nova de Brinzeuls, ferton che I’Alp Altein-Tiefenberg appartegn a Tain, Brinzeuls, Surava ed Alvaschein. Dellas quater alps sin territori de Marmorera appartegn mo Promier alla vischnaunca de Marmorera. Natons appartegn alla famiglia Bossi, Starscheins a privats talians e l’Alp Motta a privats dil liug. Dellas quater alps sin territori de Riom appartegnan Rasslung e Schmoras alla vischnaunca de Riom, Cunter e Suagnin, l’Alp pitschna a Savognin e Colm da bovs allas vischnauncas de Riom e Cunter. Dellas sis alps sin territori de Lags ein mo treis proprietad della vischnaunca politica de Lags. Plaun de Fuorclas ed Alpsura appartegnan a Sagogn e Nagiens a Schluein. Sin territori de Ladir schain l’Alp Mulleti de Ruschein e I’Alp de Schnaus. Dellas sedisch alps sin territori de Sursaissa appartegn mo l’Alpetta de Sursaissa alla vischnaunca politica de Sursaissa. Garveras appartegn a Luven e l’Alpetta de Vignogn alla vischnaunca de Vignogn. Zavragia dadens appartegn a privats e tschellas a corporaziuns. Dellas tschun alps sin territori de Duin appartegnan Muretg a Stussavgia, Conlad e Radun a privats. Dellas quitordisch alps de Val s. Pieder ei negina proprietad della vischnaunca de Val. Padanatsch appartegn a Sagogn, Lampertsch a Ponte (Tessin), Lenta a Brugiasco (Tessin), Tumel a Flem, Leis, Guraletsch, Amperfreila e Selva a consorcis e tschelIas 5 a privats.

Dellas tredisch alpas sin territori de Vrin ein mo Alp dado, Cuolm e Valeglia-Bargianiela proprietad della vischnaunca politica de Vrin. Diesrut appartegn alla vischnaunca Semione (Tessin), Blengias ad ina societad de Falera, Vanescha alla societad de Vrin, Scharboden al cumin d’Aquila (Tessin)(dapi 1916 en possess dalla societad da tratga da biestga da Vella), Patnau alla vischnaunca de Cumbel, Greina al cumin de Lumnezia e Suraua a privats. Dellas ventgatreis alps de Stussavgia appartegnan Guw, Alpgronda e Langegg a Valendau, Kühberg alla societad de Versomi-Areza, Brüschalp alla vischnaunca de Versomi, Vereina alla societad de Tschuppina, Verdus alla societad de Tschuppina ed Urmein, Carnusa alla societad de Flerda e Sarn, Pischola alla Claustra de Cazas ed alla societad d’Urmein, Tristelalp alla famiglia Juon, Stussavgia, Carnanga e Campelalp alla famiglia Zwicki, Mollis (Glaruna), il Plaun (Bodenalp) als artavels de comm. Buchli e tschellas allas societads dellas singulas fracziuns de Stussavgia.

Enconuschentas ein las bialas alps Tambo de Favugn sin territori de Spligia, Ranasca de Domat sin territori de Pigniu e Cavel de Castrisch sin territori de Lumbrein. Malgrad l’abundonza d’alps han specialmein las vischnauncas d’Engiadina, exepiu Scuol, mai cediu talas a privats, corporaziuns u ad autras vischnauncas. Buca meins conservativas ein stadas las vischnauncas dil Plaun,ch’ein tuttas sezzas proprietarias dellas alps de lur territori. Mo l’Alp de Naraus Flem, formada avon 70 onns ord praus de cuolm privats, ei ida entras speculaziun privata en possess della vischnaunca de Gams (S. GagI).

Las alps de Trin

Trin posseda las quater alps de vaccas Armora, Lavadinas, Surcruns e Raschaglius, che vegnan cargadas cun circa 50 vaccas, 40 genetschas e 35 vadials, Raschaglius cun circa 5 vaccas ed enzatgei genetschas pli pauc. Denter Lavadinas e Surcruns schai il Cuolm de stiarls, che vegn cargaus cun circa 120 mugias.

L’Alpmora dado vegn cargada dapi gleiti 70 onns mo cun nuorsas. Ella ei el cass de nutrir entuorn melli nuorsas. Il scribent de questas lingias seregorda dil temps, nua ch’ins cargava per plirs onns las nuorsas a Sgurschanius e Plauncadira, e nua ch’ins cargava mo biestga schetga jastra sin l’Alp Armora dado.

La pli bial’alp de Trin ei il Plaun Bargis, che vegn gudius las empremas treis jamnas ed ils davos 12-15 gis dals muvels de Surcruns e Raschaglius. Ils vegls risdavan, ch’il Plaun Bargis appartenevi avon 700 u 800 onns mo alla vischnaunca de Trin. EI eri surcarschius da uaul e cagliom e survevi igl unviern da refugi a capricorns e camutschs. Quei entir territori hagien ils Vallesans de Fidaz runcau a mesas per la part dil plaun de maun dretg digl uaI. Ils Vallesans astgavien buca cargar lur biestga sin las alps de Flem, e perquei hagien eIs era aunc pretendiu varga vegn dretgs ded alp a Lavadinas, avon ch’entscheiver a runcar quei grond territori. Ch’ils Vallesans de Fidaz possedevan dretgs ded alp a Lavadinas ei in fatg comprovau da pliras sentenzias. Ils 19 de zercladur 1491 decida Marti Claus, derschader della Ligia Grischa, en ina vertenza denter la famiglia Meiler de Fidaz e la vischnaunca de Trin, ch’ils Meilers hagien il dretg de cargar tonta biestga sin las alps de Trin sco els possien envernar sin lur bein grond a Fidaz. En ina sentenzia dils 10 de mars 1522 vegn quei diember precisaus sin 26 tgaus. Ils 10 d’uost 1645 brattan ils successurs dils Meilers, Marti Parli e Hans Parli a Fidaz lur 26 dretgs sin las alps de vaccas de Trin cun la vischnaunca de Flem encunter il dretg de cargar lur biestga sin las alps de Flem. La vischnaunca de Flem ha evidentamein fatg quei brat sin giavisch della vischnaunca de Trin, che cumpra gia ils 8 de schaner 1646 ils 26 dretgs ded alp per 832 renschs. Dapi lu ei la vischnaunca de Trin persula proprietaria dellas alps de siu intschess.

Igl onn 1461 ha liug l’emprema exacta terminaziun dils confins denter Trin e Flem. Il confin va da Belmunt giu tier igl ual de Bargis e suenter quel enasi entochen dadens Vadres tier l’emprema cascada. Dadens la cascada ei igl entir intschess proprietad de Trin entochen sil fil de Raschaglius.

90 onns pli tard, igl onn 1551, instradescha la vischnaunca de Flem in process encunter la vischnaunca de Trin pervia dell’Alp Raschaglius, che seigi curdada 1461 a Trin muort l’influenza dils de Hewen e muort la negligientscha ed inhabladad dils conts de Sax-Mesauc. La dertgira della Ligia Grischa refusescha il plogn della vischnaunca de Flem sco nunfundaus.

En in protocol de calonda mars 1567, approbaus e sigillaus da Egli Willi, administratur dil Signuradi de Trin constatescha la vischnaunca de Trin, che sias bunas alps, gudidas dals vegls cun grond avantatg, seigien curdadas dapi liung temps en gronda decadenza, essend adina stadas surcargadas cun biestga. Perquei concluda la vischnaunca, che biestga envernada cun pavel raccoltau ordeifer la vischnaunca seigi sclaussa dallas alps e dallas pastiras de Trin.

Tenor in tractat de Ser Gion Cahenzli de 1804 davart la vischnaunca de Trin, han auas grondas e ruvials devastau ed engarvau 1762 bunas pastiras ded alp. Avon saveva ins cargar las alps de Trin cun 480 vaccas, bia biestga schetga e nuorsas. Dapi lu mo cun 430 vaccas, 200 tgaus biestga schetga, nuorsas e cauras. En confrunt allas relaziuns ded oz ei era quei diember enorms, duas gadas pli gronds che quel de tuts animals cargai oz sin las alps de Trin. La biestga ei oz bein bia pli gronda e pli greva che mo avon 100 onns e drova era pli bia nutriment. Ser Gion Cahenzli pretenda era, che la gudida dellas alps seigi tschessada ferm dapi 1762. Avon furnevien las alps 120 gurvets purment, oz rendien ellas mo 70-80 gurvets de 20 crennas pieun, 30 crennas caschiel e 15 crennas tschagrun l’in. Da l’autra vart seigi la valur della gudida carschida. 1762 valevi in gurvet purment 7-8 fl., oz seigi la valur d’in gurvet carschida sin 20 fl.

Il menaschi ded alp ei ussa bia pli profans che mo avon 80 onns. Lu vuleva tut ir ad alp; e schizun mistrals s’annunziavan bugen per la pIazza de signun, zezen u paster. Gronda era a Trin la concurrenza per la plazza de pastur pign e de purtger. Era il scribent de questas lingias era s’annunziaus repetidamein per ina dellas duas plazzas, mo senza success. Ses concurrents eran probabel pli ferms ed havevan pli bia cusrins e padrins ch’el. Per igl onn 1880 han las caschadas de Bargis finalmein confidau ad el la plazza de purtger, igl emprem scalem per tuts quels che vulevan far carriera ded alp.

Igl onn 1880 vegneva il Iatg mesiraus e buca pesaus. EI vegneva nudaus sco oz en gliestas. A Maliens, acla de Trin, vegneva el pesaus cun la stadera de crennas e las crennas Iatg nudadas cun crennas en festa. Ins plidava 1880 ed aunc suenter bia dil bi temps de mesiras, nua ch’ ins haveva buca mintga tschavera il fastedi de mesirar e nudar il latg. Ser Gion Cahenzli relatescha Ieusura:

«Il gi de mesiras decida la sort, tgei vaccas mintgin ha de mulscher; ed auters umens nunpartaschauns controlleschan che las vaccas seigien mulsas ora endretg. Il gi suandont, il ver gi de mesiras, stat ei liber a mintgin de mulscher sias atgnas vaccas. Quei ch’ellas dattan la damaun e la sera de quei gi, vegn mesirau separadamein de mintgina cun tschaduns, dals quals 32 fan ina mesira, ed il resultat nudaus sin ina tavla de lenn. Il gi de mesiras era gi de fiasta per giuvens e vegls.»

Nus seregurdein era aunc diI temps dellas pugnieras, in bi toc poesia ded alp. Gitg avon la cargada ded alp eran las pugnieras il principal tema de discussiun dils mattatschs sco dils carschi. A Mulin haveva scarvon Hans Caflisch la pugniera, ina vacca greva e stendida cun corna bassa. Avon circa 70 onns ha Gion Riesch, fravi, giu cumprau ina pugniera neu da Sched, ina vachetta sperta cun corna sco spadas, e vendiu ella pauc suenter alla famiglia Tscharner a Digg. A Bargis dumogna ella l’emprema gada la pugniera de Mulin, mo la secunda gada sto ella succumber alla greva vacca de scarvon Hans. Nus de Digg havessen pudiu bargir dal cordoli. Mo in confiert eis ei stau per nus, che la pugniera de Digg ha il medem gi giu dumignau la pugniera de Fidaz.

Solemna era l’arrivada dils gurvets il gi della scargada. A Surrieven, sur Mulin, sefermava l’entira roscha gurvets de Lavadinas, Surcruns e Raschaglius, ed in dils cautegias, il bia in mistral, fageva in plaid, en il qual el engraziava a Deus per la reha gudida e pil ventireivel retuorn dil personal e dils muvels el vitg. Ils plaids vegnevan adina fatgs suenter la medema schablona. Il davos plaid ded alp ha president Germaun Calonder fatg entuorn 1877 a Surrieven. Quei ei stau l’ emprema e la davosa gada ch’il scribent de questas lingias ha udiu in plaid ded alp.

La vacca vul esser pervesida, sch’ella duei dar latg, e las alps vulan esser rugaladas e meglieradas, sch’ellas duein render. Il scribent de questas lingias secrei ded esser competents de scriver enzatgei davart las meglieraziuns ded alp, perquei che la vischnaunca de Trin ha tenor indicaziun·de signur inschegnier de cultura Good exequiu, sut sia presidenza talas lavurs per circa in quart milliun francs. Tuttas lavurs preparatorias ein idas tras ses mauns, e sch’ins vul cundemnar oz enzatgi per haver promoviu ellas, beinduras malgrad l’opposiziun de singulas persunas, lu eis el il grond culpont. Las meglieraziuns ein vegnidas examinadas exactamein en tuttas direcziuns. Nus havein consultau vegls signuns e pasters ded alp e tedlau lur ideas. L’entira suprastonza ei traversada tuttas alps de Trin culs signurs inschegnier de cultura Good e cul directur dil Plantahof Andrea, examinond las pli urgentas meglieraziuns.

*

Davart las impressiuns ed observaziun obtenidas sin l’excursiun tras las alps de Trin ha signur Andrea dil Plantahof referiu ils emprems de december 1909 en ina numerusa radunonza a Trin, constatond oravontut las excellentas jarvas dellas biaras alps de Trin ed il grond diember bials e fritgeivels plauns. Denton ha el buca spendiu mo laud ad ellas. EI ha criticau aspramein las miserablas vias e trutgs, la munconza d’acquaducts, las spundas curcladas cun crappa, ils pastgs surengarschai e surcarschi d’ensauna e lavazzas, las miserabas tegias e la munconza de nuegls. En sia introducziun ha signur Andrea plidau en general dell’impurtonza dellas alps, in capetel de gronda muntada pils purs en general e buca mo per quels de Trin. EI ei s’exprimius d. a.: «Las alps han gronda influenza sil svilup dils animals. Il continuau moviment el liber fortifichescha la musculatura e l’ossa. Ils viadis ensi ed engiu fortificheschan ils organs de respiraziun. En l’alp sedisan ils animals vid las midadas della temperatura e daventan pli resistents e robusts. Tala biestga ei bia meins exponida alla tuberculosa ed a malsognas contagiusas. Ins sa guder ella pli gitg ed ei perquei fetg tschercada. Ils cantuns bass han renconuschiu bunamein avon che nus la grondiusa impurtonza dellas alps per la tratga de biestga, fagend tuts sforzs pusseivels per survegnir bunas alps. Sche nus lein buca star anavos ad els e mantener e forsa aunc augmentar il bien num de nossa biestga, stuein era nus porscher tut’autra attenziun allas alps e mirar che tuttas condiziuns necessarias pil bien svilup e per la prosperitad dils animals seigien avon maun, mirar ch’ils animals stoppien buca pitir fom e freid, mirar ch’ins stoppi buca schar els gis e notgs sut tschiel aviert en neiv e plievgias. De gronda muntada ein las vias che meinan en l’alp e las vias de circulaziun en l’alp sezza. Sin vias carpusas e teissas lavaga la biestga e cunzun ils vadials bugen ils peis. Ella pitescha per consequenza jamnas e meins. Tgei tortura eis ei era igl atun pils animals de stuer runar sin talas vias carpiens en ed or l’alp. Ton sco pusseivel duess ins curclar las vias cun tratsch e sablun e formar ellas aschia, che l’aua sappi buca lavar naven quei material. Pli che 15 % pendenza duessan vias ded alp buc haver.

Era allas vias de circulaziun u trutgas en las alps duess ins porscher tutta attenziun. Bunas e razionalas trutgas faciliteschan la pasculaziun ed influenzeschan favoreivlamein il svilup dils animals e la producziun de latg.

De gronda muntada ein ils baghetgs ded alp, ils nuegls e las tegias. Con savens han las tegias ni tgamin ni finiastras ed ein adina pleinas fimera. Eis ei en talas relaziuns de far curvien, sch’ins survegn gleiti negina fumeglia ded alp? Bia purs rumpan perquei buc il tgau e tratgan: Sch’in va buc ad alp, va l’auter, il davos parler che va ad alp ei aunc buca morts. Quei ei in fauls principi. A casa conservescha il pur sias obligaziuns ed auters pupials de valur en ils pli segirs encardens della trucca. Mo siu muvel, che representa savens in pli grond capital che tuttas obligaziuns, confida el senza scrupels a pasturs de dubiusa qualificaziun. In bien paster sa evitar bia disgrazias e seprofitar cun in sistematic ed adattau sistem de pasculaziun bia meglier dil pastg ch’in auter. En ina tegia tschuffa senza ventilaziun ed cumplenida de fem vegnan era ils products de latg bugen lavagai. Bunamein indispensabels ein per l’alp ils caulds nuegls. In bi gi catscha ins ad alp il muvel. En ina altezia de forsa 1500 meters, en in’aria fina e temperatura bia pli bassa passentan ils animals la notg el liber, survegnan savens cun auras e piteschan per consequenza l’entira stad. Quei vala principalmein pils vadials, ch’ein aunc pli sensibels che tschella biestga encunter grondas midadas de temperatura. Las empremas notgs de neiv e plievgia duess la biestga perquei haver in suttetg e sche pusseivel era empau fein.

Sper ils nuegls ein cuort de grascha e foss de puschina u ghella indispensabels. Il pli razional sistem ei quel de menar naven tutta grascha cun l’aua sin las diversas pastiras. Praus ded alp san ins endrizzar dapertut senza donn per l’alp. Qual’alp ei tscheu e leu buca surtratga, cunzun en loghens memia grass, da jarvas e feglia tussegada u senza valur? Tal terren duess ins cavar entuorn e semnar cun bunas jarvas. La medema lavur savess e duess ins far aunc cun auter terren pauc productiv. Successivamein, cun perseveronza e pazienzia selai tut meglierar. Savens ein ils megliers pastgs curclai cun crappa. En buna intenziun fieran ils purs a muschna la crappa; mo l’autra primavera catscha la neiv puspei la crappa en tuts encardens, ed aschia daventan plaunsiu bials circuits curtgins de crappa. Era cheu vul ei luvrar razionalmein. Prigulus inimitgs de nossas alps ein savens las auas. La pli innocenta fontauna sa caschunar fendaglias e bovas, che daventan cul temps calamitad per I’alp. A tals mals ston ins prevegnir ton sco pusseivel cun menar naven l’aua en bischels, francar il terren cun crappa e pals ed eventualmein cun plantar caglias.

Tier las meglieraziuns ded alp ston ins proceder sistematicamein sco en scadin’autra caussa. Ins sto saver oravon, qualas lavurs ein las pli urgentas e co ins vul exequir e pagar ellas. Continuond constantamein e sistematicamein cun quellas, arriva ins plaunsiu tier indrezs e meglieraziuns de valur; mo cun far oz cheu enzatgei e damaun en in auter liug enzatgei auter e tut senza plan, obtegn ins mai enzatgei endretg, ed il daner ei spendius per nuot. Quei ei il sistem de glieud senza tgau e senza senn de progress. Sper talas lavurs, ch’ein d’exequir mo ina gada, dat ei era lavurs che serepetan mintg’onn, sco il rumir ils pastgs, reparar las vias, rimnar fein e menar ora grascha e puschina etc., lavurs ch’ins sa tralaschar aunc meins che tschellas, sch’ins vul buc che las alps mondien en decadenza.»

Aschia ei ina autoritad s’exprimida avon gleiti 40 onns sur nossas alps, lur megliuraziuns e lur gudiment.

Nus havein giu biaras conferenzas avon ch’arrivar ad ina entelgientscha en la damonda dils plans, che la radunonza communala ha alla finala approbau cun gronda maioranza. Las lavurs portan perquei il bul de madira ponderaziun e buca d’inspiraziuns momentanas e d’improvisaziuns.

 Rumir

Il manteniment dellas alps ei specialmein cheu grevs, nua che grondas parts dellas alps ein circumdadas d’aulta greppa, sco quei ei il cass a Trin. Dalla greppa sedistacca mintg’onn crappa grossa e manedla, che vegn purtada dalla neiv sils pli bials pastgs ded alp. Cheu vul ei rumir regularmein, sch’ins vul buca ch’ils pastgs daventien desiarts de crappa. A Trin vegnan tals loghens dellas alps rumi onn per onn, probabel dapi tschiens onns. Il gi de rumir era in gi de legherment pils mattatschs, specialmein cur els savevan durmir ina u duas notgs en tegia, tgi en in encarden dil letg, tgi en fueina, tgi en tschaler ed in u dus schizun el bast ded alp. La lavur prestada era buc adina gronda e valeva savens strusch il latg, la groma, il caschiel e la pischada consumada ils gis de rumir sin quen della caschada. Perquei ha la vischnaunca giu concludiu avon gleiti 50 onns de dismetter il rumir e fundar ina cassa de meglieraziun, alimentada da contribuziuns per mintga vacca, genetscha, mugia e vadi. Il fond dueva lu survir per exequir meglieraziuns tenor plan e cun subvenziuns cantonalas e federalas. Avon e duront l’uiara mundiala ha la vischnaunca de Trin schau rumir en tala giusa en accord diversas pastiras ded alp a Lavadinas, Vadres, Surcruns e Raschaglius. La vischnaunca ei cheutras seobligada de mantener las meglieraziuns. Era per questa raschun vegnan las alps rumidas aunc oz regularmein. Ils purs prestan lavur gratuita, ton per animal, e quel che rumescha buc u buc avunda sto pagar. Quei daner survescha per bonificar quels che rumeschan pli che lur part.

Schuar

Da vegl enneu vegnan ils stavels de Lavadinas, Surcruns e Raschaglius lavai e l’aua menada sils pastgs damaneivel. Il bien effect dil schuar cun l’ aua de grascha semuossa specialmein a Lavadinas. Ussa, ch’ins ha baghegiau igl onn vargau tegias stablas a Bargis, sepresenta era per leu il problem de schuar u ladar il plaun. Ins plidava avon in onn d’in indrez de squitrar la puschina cun uders specials.

Drenadis

Ina lavur de muntada ein per alps de palius ils drenadis. Tals ha la vischnaunca de Trin schau exequir avon varga 40 onns a Lavadinas per bandischar il malner. Avon vegnevan stad per stad plirs animals de Lavadinas infectai dil malner u scregn, sco ins gi a Trin. Suenter il drenadi ei il malner bandischaus dil tut de Lavadinas e dellas alps de Trin en general.

Meglieras jarvas

Las alps de Trin dadens il Tschenghel: Lavadinas, Surcruns, Raschaglius e Cuolm de stiarls han generalmein bien ervadi. Perquei ei leu la producziun de latg adina gronda, e per regla retuornan ils animals bials engarschai dall’alp. L’alp Rusna ei aunc surcarschida bravamein da caglioms, ch’ins savess runcar cun grond avantatg per l’alp. Il bi Plaun de Lavadinas producescha bia lavazzas, fava, ansauna ed autras jarvas senza valur. Il terren ei leu evidentamein memia grass. Cun pauca lavur e pigns cuosts seschass ei gudignar cheu in excellent tschespet ded alp.

Mender ei igl ervadi dell’Alpmora. Ils bials plauns de Tegiasut ein surcarschi da pei-gaglina u ruaneida alpina. La ruaneida alpina ei buna per far te, mo buca per engarschar ils animals e per promover la producziun de Iatg. Ei dat in cert cultem artificial, che scatscha la ruaneida e promova las bunas jarvas. Cun empau cuost savess ins far ord l’Alpmora ina dellas meglieras alps dil Grischun. Sevolver per cussegl agl inschegnier de cultura.

Acquaducts

De gronda muntada per las alps ein buns acquaducts. Pli baul era l’Alpmora in’alp schetga e screditada. Las sperditas d’animals eran cheu generalmein grondas. De gronda calira carpavan bia vadials dil malner, mo aunc pli biars stenschevan della seit. Igl onn 1912 ha la vischnaunca de Trin schau construir igl acquaduct delI’Alpmora, ch’ei cun ses dus buntaduirs dil Bass e Tegia sut in ver scazi per l’alp. Mo ina fontaunetta permanenta, tschaffada sisum la Val Maliens furnescha aua avunda per la gronda part dell’ alp. Secapescha ch’igl acquaduct influenzescha era favoreivlamein la producziun de latg. Culs medems models ha la suprastonza schau construir in u dus begls de cement pil buntaduir dil Muletg al pei dil Tschep.

SempeIs acquaducts cun begliets de cement transportai entirs ed entratgs da Panaduz a Lavadinas, ha Ia vischnaunca schau construir leu pauc pli tard en connex cul drenadi allegau. Acquaducts u buntaduirs mauncan aunc a Bargis, Surcruns, Raschaglius e Cuolm de stiarls. La biestga sto adina beiber l’aua freida digl ual, ch’ei beinduras dira sco buglia. Ina tal’aua sto influenzar disfavoreivlamein la producziun de latg e la sanadad della biestga. Dus u treis gronds buntaduirs cun begls de cement, sco quels della Armora a Bargis, paucs begls a Surcruns, Raschaglius e Cuolm de stiarls, els quals l’aua freida dil glatscher daventa pli gudibla, fussen ina benedicziun per la biestga ed in avantatg pils purs. Igl ei remarcabel, co biars purs puprognan a casa lur animals e demuossan aschi pauc interess per els e lur beinstar duront il temps d’alpegiament.

Vias ded alp

La vischnaunca de Trin ha giu construiu da 1906 a 1910 ina biala reit vias digl Uaul sura. Ina tala via muncava pil grond territori de uaul sur Maliens. La vischnaunca ha capiu de mazzar duas mustgas cun ina frida, construend cun la subvenziun pli aulta ina via ded alp da Maliens all’Alpmora, la quala ha era prestau buns survetschs pils transports de lenna ord igl uaul de Maliens.

Bunamein de medem temps han ils gudiders de tschellas alps pretendiu vias novas era per quellas. Ins ha construiu igl emprem la biala via da Bargis-Rusna, ch’ei vegnida finida cun gronda breigia duront l’emprema uiara mundiala dalla firma Casty a Landquart. Bunamein de medem temps ein vegnidas construidas la via dil Gagliaretsch, la via dil Draus, la via de Lavadinas ed ina via a Raschaglius, la suletta, ch’ei buca secomprovada muort sia situaziun el vau d’ina lavina.

Communablamein cun Flem vuleva la vischnaunca era baghegiar ina via ded alp Mulin-Canals-Encarden dell’Aualva, Buchaul e suenter il Crap de Flem a Bargis. Ils plans eran bials fatgs, e tuttina ei la construcziun della via vegnida suspendida. A biars pareva la via memia liunga; els giavischavan ina via pli cuorta e cun pli bia pendenza suenter il pei dil Crap uiara als emprems praus de Surrievan, da leu tras ils praus e sur la Val Turnigla e si egl Uaul de Fidaz. Auters giavischavan ina via d’Auassparsas orasi encunter igl Uaul de Fidaz, ed ils pli gagliards plidavan schizun d’ina via da Trin a Munt e tras il Tschenghel a Bargis. Dapi lu ein gleiti vargai 30 onns, e negin plaida pli della construcziun della via de Bargis, cumbein ch’ella fuss franc d’avantatg per Trin sco per Flem. Cun gronds cuosts ha la vischnaunca de Trin stuiu construir pauc avon ina punt d’arviul sur igl Ual de Bargis. La veglia punt ruassava sin in grep, che pareva massivs sco il Crap de Flem. In’aua gronda derscha in bi gi il grep, ch’era resistius durout tschentaners a tuts stempraus. Tgei far? Ils puntaniers de Trin construeschan en cuort temps ina punt provisorica. Ins carteva de saver construir cun pauc daner, cun 500 entochen 1000 francs ina punt stabla de lenn. Suenter diversas uatgas declaran umens competents, ch’ei detti cheu negin’autra letga, che construir ina punt d’arviul sin fundament de cement. Ils cuosts vegnan calculai sin 50’000 francs dals quals 25’000 vegnan curclai da subvenziuns cantonalas e federalas.

Tegias e tschalers

Denter 1890 e 1895 ha la vischnaunca de Trin baghegiau cun subvenziun tegias stablas de mir per divers stavels ded alp. A Bargis ed Alpmora existevan probabel dapi tschentaners tegias transportablas de lenn. Il ruchegiar tegia era ina regulara ed impurtonta lavur dils purs de Bargis e dell’Alpmora. EIs eran versai en questa lavur, aschia che diesch entochen dudisch umens per tegia ed in cavagl spazzavan ed eregevan ella danovamein en in auter plaz enteifer tschun u sis uras. Cun quei sistem vegneva specialmein il bi plaun de Bargis engarschaus buca mal. In che havess plidau mo avon 60 onns de baghegiar tegias stablas a Bargis, havess ins probabel collocau egl institut de malsauns de spért. Avon in onn ha la vischnaunca tuttina baghegiau leu ina biala tegia dubla de mir, fagend ina fin era al vegl sistem d’engarschar l’alp. Nus lein sperar, ch’ella severificheschi en tuts risguards.

Fundament d'ina tegia & il tschaler da caschiel el Muletg sin l'Alp Mora

Fundament d'ina tegia & il tschaler da caschiel el Muletg sin l'Alp Mora

Vegls sco Matusalem ein ils tschalers de caschiel, exepiu quel de Lavadinas, che la lavina ha destruiu repetidamein. En quels vegneva conservada pli baul la gudida dell’entira stad. Ils davos onns vegn in ton della pischada transportada frestga a casa. Pli baul era quei scumandau, ed ins stueva saver grau per la lubientscha d’astgar prender duront la stad empau pischada frestga dall’alp. Per emplenir il briec de pieun preferevan ils vegls pischada cun barba, preparada las empremas jamnas, alla pischada frestga. Il tschaler de Raschaglius, ina veritabla tauna al pei dil Crap de Flem, duei esser in excellent tschaler de caschiel. Il fatg, ch’era tschellas alps furneschan il bia in excellent caschiel, ei in mussament, ch’il tschaler persuls ei buca la cuolpa, sch’il caschiel gartegia buc ina gada ni l’autra.

Nuegls ded alp

Las alps de Trin han enconuschentamein negins nuegls ni schers, ch’ein de gronda impurtonza pils emprems gis che las alps vegnan cargadas. Cunzun per alps cun biestga jastra ei la munconza de nuegls in engasi. In’excepziun fa l’Alpmora, la quala ha il dretg de stavlar en cass de neiv entochen Surcrap e drova perquei negins nuegls. Igl ei perquei capeivel, che l’erecziun de nuegls per las singulas alps ei tema de discussiun permanent dapi varga siatont’onns. Il scribent de questas lingias seregorda de talas discussiuns gia dils onns 1878, 1880, 1883 e pli tard. In fervent promotur dils nuegls ded alp era igl enconuschent impressari Gion Caprez, Tavau. Ils purs eran per gronda part cuntraris a questa idea, per part pervia dils cuosts, mo era per autras raschuns. Ins fageva denter auter valer, ch’ils nuegls seigien in impediment pil razional gudiment dellas alps, ch’ins laschi rumaner la biestga il meglier temps en nuegl enstagl schar pascular ella. Igl onn 1909 ha ei giu dau il gi della cargada ina malaura cun dracca e vents sgarscheivels. La biestga era daventada malruasseivla e mava sco stuorna pil Plaun Bargis entuorn. Compassiun fagevan specialmein ils vadials, ch’encurevan adumbatten in refugi. Sil scribent de questas lingias ha questa scena giu fatg tala impressiun, ch’el ha scret immediatamein suenter la cargada in fulminont artechel el «Grischun» a favur dell’ erecziun de nuegls en las alps. La damonda vegn era tractada dal Cussegl communal e presentada alla radunonza communala, la quala decida cun gronda maioranza de schar far plans pils nuegls. Buc ils cuosts ein uss il grond impediment per l’erecziun dils nuegls, anzi las divergentas ideas davart igl intent ed il plazzament dils nuegls. Tgi vuleva ereger nuegls a Bargis per las alps de Surcruns, Raschaglius, Lavadinas e Cuolm de stiarls, per buca stuer catschar a casa la biestga en cass de neiv, preservond aschia era il pastg da zappitschems. Las davosas notgs duevan specialmein vaccas e genetschas tumprivas ed ils vadials saver passentar els nuegls. Auters vulevan baghegiar nuegls sper ils stavels sisum de Surcruns, Raschaglius e Cuolm de stiarls e per Lavadinas a Tegiamiez cun la motivaziun, ch’ils nuegls seigien leu ils pli necessaris, nua ch’ils muvels passentien la gronda part dil temps. Il scribent, de quei temps president communal de Trin, era sez buca perschuadius della buontad d’in sistem u l’auter ed ha sez proponiu, de suspender la erecziun dils nuegls entochen la damonda dil plaz seigi sclarida e sligiada en maniera cuntenteivla per tuts u silmeins per la gronda maioranza dils purs. Tgei studis las diversas suprastonzas han fatg suenter leusura, savein nus buc. Nus havein l’impressiun, che la damonda dil plaz seigi oz nuotzun pli madira ch’avon 40 onns. Avon che spender in grond daner, duess tut esser perschuadius della buontad d’in u l’auter sistem. Cun quei eis ei buca getg, ch’ins stoppi suspender la damonda a calendas grecas.

Rempars a Bargis

Ina damonda, alla quala ins ha dau entochen cheu memia pauca impurtonza, ei quella dils rempars de Bargis. Tenor in artechel d’ina gasetta quotidiana de Cuera ha la vischnaunca de Trin giu concludiu gia 1883 de construir solids rempars suenter igl ual de Bargis. Aschi gitg ch’ins seregorda devastescha igl ual successivamein il meglier tschespet dell’ alp. Mintg’atun vegnevan pli baul eregi sempels rempars de lenn e de crap per turnentar igl ual en siu vau; mo tut adumbatten. Sco avon70 onns va igl ual era oz en tontas stortas tras il plaun e devastescha adina niev terren. Cheu gidan mo rempars solids. EIs custassen franc in grond daner; mo cheu setracta ei de mantener in toc terren della pli bial’alp de Trin. Els fagessen ina fin allas destrucziuns e lubessan de midar las garveras sterilas en bien terren productiv. Ils rempars fussen era ina buna dustonza per la biestga, che traversescha de tut temps igl ual per guder il pastg frestg sin territori de Fidaz.

Gudiment dellas alps

Tenor indicaziuns de Ser Gion Cahenzli vegnevan las alps partgidas en mintga otg onns aunc all’entschatta dil schenivavel tschentaner, aschia che la partgida gronda, sco ins numnava a Trin, haveva liug mintga 32 onns enstagl sco oz mintga 24 onns. Enteifer 24 onns cargan ils purs de Trin-visura, Trin-visut, Digg e Mulin Ia biestga mintga sis onns en in’ autra alp de vaccas. Pil manteniment dellas alps fuss Ia perioda veglia d’otg onns de preferir a quella de sis onns.

Mintg’ alp vegn cargada cun vaccas, genetschas e vadials. Pertgei catschar las genetschas mintga tschavera dal pastg per pliras uras el stavel enstagl schar pascular ellas? Cargond las genetschas persulas en ina alp, savessan ellas spargnar bia viadis, ch’ellas ston far oz per nuot cun las vaccas. Da 1880 a 1883 u leu entuorn han ins giu cargau tuttas genetschas ed enzatgei vadials sin l’Alpmora e las vaccas sin las alps de Raschaglius, Surcruns e Lavadinas. Quei sistem ha buca plaschiu a biars purs. Per l’ina ein diversas genetschas carpadas duront quels onns dil malner (u stenschidas dalla seit), e per l’autra haveva il personal ded alp breigia de mulscher tontas vaccas. Suenter han ins plidau repetidamein de far aunc ina emprova de cargar las genetschas persulas en in’alp. Mo en quala? L’alp ideala per las genetschas fuss franc Lavadinas. Quei vulan biars buca pervia della biala tegia de Lavadinas e perquei che las vaccas dattan cheu per regla pli daried latg ch’en tschellas alps. Cul dretg sistem de pasculaziun stuessan las genetschas daventar cheu grassas sco quellas de Flem en l’Alp Tumel. Ina excellenta alp de genetschas fuss era l’Alpmora, cunzun sch’ei reussess de meglierar empau il pastg della part giudem. Cheu savess ins era cargar sper las genetschas tuts vadials de Trin, senza surcargar l’alp. Ils vadials ein aunc en tuttas alps senza surveglionza de pastur. Gest perquei smerscha mintga onn in diember vadials. Ussa, che mintga vadi representa in pulit capital, ei quei in sistem nuncapeivel, ch’ins duess midar immediatamein. Ins fetschi silmeins in’emprova de cargar per treis u quater onns las genetschas ed ils vadials sin l’Alpmora, mettend ils vadials silmeins sut regulara controlla dils pasturs dellas genetschas. Las sperditas de vadials tschessassen franc per gronda part. Per exequir las meglieraziuns e midadas sur menzionadas, duess la vischnaunca stabilir en emprema lingia in plan dellas lavurs dils proxims 10 u 20 onns e crear de medem temps in fond de meglieraziun e d’amortisaziun cun contribuziuns annualas dils purs per mintga animal e de medemas contribuziuns ord la cassa de vischnaunca. Per las amortisaziuns savess ins stabilir ina perioda de 30 u 40 onns, secund las lavurs exequidas.

Plan dellas lavurs e dellas eventualas midadas

Il plan dellas lavurs e d’eventualas midadas savess haver circa la suandonta fuorma:

1. Niev indrez de schuar a Bargis.
2. Acquaducts e buntaduirs a Bargis ed en tschellas alps.
3. Meglieraziun d’ervadi a Lavadinas ed Alpmora.
4. Construcziun d’ina nova via Trin-Bargis.
5. Construcziun de nuegls ded alp.
6. Rempars a Bargis.
7. Seivs ded alp.
8. Ev. erecziun d’autras tegias etc.
9. Cargada de genetschas e vadials en l’Alpmora.

Als biars hai jeu probabel piert cheu pauc niev. Sche buc auter, savessen mias explicaziuns survir da basa de discussiun en pliras damondas.

Secapescha, ch’ei fuss sbagliau de vuler realisar en ina gada il program de lavur stabiliu. Ei astgass esser caussa della suprastonza, dellas caschadas e della radunonza communla de proponer mintgamai las pli urgentas lavurs dil program e concentrar tuttas forzas mo sin quellas. Il cantun metta bugen a disposiziun della vischnaunca il competent personal de ses biros, igl inspectur ded alp ed igl inschegnier de cultura cun lur grondas experienzas. EIs san franc era dar in bien cussegl als de Trin, che vala pli ch’ils tschintscherlems de certs sabiuts, ch’ein bein el cass de retener il progress, mo buca de prestar lavur constructiva e de valur cuzzeivla.

Ei vul ina certa energia de bandunar ils stretgs vials, els quals nos tats e basats caminavan, de bandischar certs pregiudezis, inimitgs de tut progress. Ei vul entelgientscha vicendeivla e buca nauschadad e buca quella intoleranza, che vertescha negin plaid liber e negina discussiun; ei vul era empau beinvuglientscha e confidonza vicendeivla per contonscher progress. Ei vul la cooperaziun de tuts buns elements, che han senn e capientscha pil general beinstar e buca mo per profits personals. Nua che quellas premissas ein dadas, sto la buna caussa triumfar.

Las alps ein, sco nus havein gia allegau, in scazi e la luschezia de nossas vischnauncas. Mo la luschezia ei mo lu giustificada, sch’ins mantegn ellas en bien uorden e fa ellas ton sco pusseivel rendeivlas.

Concludend Iein nus aunc constatar, che nus havein concepiu questa lavur sin giavisch de buns patriots de Trin. Sch’ella animescha ils de Trin, d’examinar ruasseivlamein ed objectivamein las relaziuns de lur alps, ei nossa mira contonschida. Nuot per mal!

Uost 1947                                                              Hans Erni